Els camins de la por és el llibre que m’he llegit durant aquests dies
festius. L’escriptor és Joan Manuel Gisbert. Està publicat a l’editorial Planeta &Oxford
i dins la col·lecció Nautilus.
El llibre ens ofereix
quatre relats de misteri.
El primer parla d’un
peculiar viatge que va fer una dona que es deia Solange. Havia freqüentat els cercles ocultistes. En una d’aquestes reunions és on va trobar el motiu per
fer el viatge. Li van revelar que a Anvers hi ha un lloc, una fàbrica abandonada anomenada “l’indret d’Anvers”,
a la qual podien anar una sola vegada, els qui en coneixien l’existència. Allà se n'obtindrien resposta sobre allò que
més els inquietava de la vida. I doncs, la Solange obtindrà la seva resposta a
allò que tan l'havia obsessionat? I el més important: quina era la pregunta
tan intrigant?
El segon parla de l’horrible
experiència d’un cavaller francès, en Julien de la Marne. Era a la culminació
del viatge de la seva vida. L’home havia viatjat per molts indrets del món i va arribar a
Sevilla, la ciutat que sempre havia somiat estar. Però tot se li va convertir en un malson. Es va veure embolicat en un duel amb un home per una barbaritat. Julien va guanyar la lluita, però llavors una dona, l’amant d’aquell
home, el va maleir. Fins a quin punt arribaria a ser de malvat la
maledicció? El caos va apoderar-se a la vida d’en Julien i com s’enfrontarà davant
l’amenaça?
El tercer tracta d'un veí nou es
trasllada al pis del costat de la Maria Lluïsa. Però ella sent una gran
antipatia envers ell. Ell era un home que només tenia un ull i l’altre era de
vidre, de mentida. Una nit, el veí es va oblidar de les claus i li va deixar a la Maria Lluïsa una caixa, gran com un taüt, perquè la guardés mentre ell
se n'anava a buscar-les. Però, com que aquest no tornava, la Maria Lluïsa se sentia
inquieta amb la caixa a casa. Què devia haver-hi dins?
El quart i últim relat tracta
d’un cavaller que es deia Hans. Anava cap a la ciutat de Constança a dur a
terme una delicada i secreta missió. Durant el camí el va atrapar una cruel onada
glacial. Estava segur que es moria de fred però, com era que encara era viu?
Més que no pas els camins de la por, em semblen els
camins de la intriga. La veritat és que aquest llibre no m’ha agradat gaire, tot i que els contes són molt interessants. Totes aquestes històries tenen com
a punt final la mort i els personatges tenien el desig de morir. Explica com si el sentit
de la vida fos la mort,i que no hi ha esperances i em fa sentir desanimada.
