mons paral·lels

L'últim llibre que he llegit es titula  Mons Paral·lels. És una novel·la de Monserrat Galicia, publicada a l'editorial Nautilus. Aquest llibre és un recull de contes de caire sentimental.

El primer conte de la història tracta d'una noia petita anomenada Elin que residia en un centre on feien poemes i contes. La seva professora li va negar l'acceptació d'un conte a l'Elin, perquè la professora li va dir que l'havia  copiat d'un altre llibre. L'Elin, frustrada per allò, decideix que el millor és anar-se'n sense dir res. La professora comunia als seus superiors que l'Elin se n'havia anat sense cap permís. Llavors la professora decideix anar a buscar-la per tot el bosc. L'Elin, anant pel bosc troba, una casa on hi viu un avi que l'accepta a casa seva com si fos la seva filla. Després d'una bona estona, la professora troba la mateixa casa que l'Elin. Quan totes dues es troben, la professora li explica per què no  havia acceptat el conte que l'Elin havia escrit. Llavors ella li  va dir que era per enveja; no podia admetre que una noia tan petita fes els  mateixos contes que ella i més bons. La professora va demanar a l'Elin que tornés al centre, que ella acceptaria tota la culpa i el càstig.

Aquest llibre té unes aventures que m'han agradat força perquè són una mostra de sentiments molt nobles. Si us agrada llegir històries d'aventures i sentiments, us el recomano de tot cor.